Archive for de març 2014

Influència de la Web 2.0 en l'establiment de l'agenda dels mitjans.

Els darrers anys, amb l'adveniment de la Web 2.0 ha canviat el panorama mediàtic, anteriorment dominat principalment per l'omnipotent i omnipresent televisió i en segon lloc per la premsa escrita i la ràdio. Abans de l'aparició de les xarxes socials, especialment Twitter, els periodistes i els mitjans de comunicació de masses establien l'agenda del públic, però la xarxa actua com a filtre dels missatges mediàtics: Per exemple, primer escolto una determinada notícia al Telenotícies, i després vaig a llegir els blogs que segueixo habitualment per a informar-me'n més. Entre els dos em formo una opinió; normalment els segons filtren la informació que m'ha donat el primer (2 esglaons de la comunicació). Bastants dels bloggers que segueixo els considero líders d'opinió: Amb competència reconeguda i dignes de confiança (per prestigi o currículum) i sovint especialitzats en temes concrets. Internet atorga estatus a aquests bloggers influents, sobretot en funció del nombre de seguidors (i altres mètriques).
Aquests mateixos bloggers influents, que solen tenir perfils a Twitter també amb molts seguidors, de vegades compleixen la funció de generar compulsió de normes socials: Moltes accions socials s'han iniciat gràcies a l'acció de bloggers i després s'han expandit per les xarxes socials. Un exemple serien les manifestacions de la “primavera àrab”, convocades i coordinades gràcies a internet. Accions com aquesta s'han convertit en notícia, afectant l'agenda dels mitjans i posteriorment l'agenda política, arribant a fer caure un règim. Amb aquest exemple veiem que internet està trencant amb la funció narcotitzant dels mitjans tradicionals. La gent no només s'informa, també s'involucra, es coordina, es mou i participa, tot plegat gràcies al poder de comunicació de les xarxes socials. A diferència dels mitjans de comunicació de massa tradicionals, que pretenen mantenir l'statu quo, internet (sobretot a partir de l'aparició de les xarxes socials) ajuda i promou el canvi social, en part gràcies a que en ser un medi tan democràtic evita condicions de monopoli de la informació, permetent que existeixi una pluralitat real (tots podem ser generadors de continguts).

Alguns canvis els veiem en el xoc entre mitjans vells i nous: Els mitjans tradicionals consideren disfunció la còpia de material multimèdia a través d'internet sense remunerar als autors i distribuïdors, és a dir, la “pirateria”. Les xarxes, en canvi, no ho consideren disfunció, sinó que el “compartir” (no s'utilitza tant el terme “pirateria”) és valorat positivament a més de ser considerat una funció essencial d'internet. Si la web 2.0 té una funció primordial és la de compartir coneixement.

De vegades els continguts subministrats pels mitjans de comunicació tradicionals generen tema de conversa a fòrums, blogs, i xarxes socials, on son discutits per la comunitat d'internautes. És a dir, els mitjans estableixen l'agenda del públic. Però al mateix temps, aquestes discussions, que abans de l'aparició d'internet eren privades, ara són públiques. I si una suficient massa crítica d'internautes parla d'una qüestió determinada, pot arribar a  influir a l'agenda dels mitjans i de retruc a l'agenda política. Recordem els “trending tòpics” de Twitter: Els mitjans tradicionals els utilitzen per a construir notícies (l'agenda del públic influeix a l'agenda dels mitjans). Abans els mitjans ens deien sobre què havíem de pensar i com, però ara també succeeix el contrari. Gràcies a les xarxes socials ara també diem als mitjans de què han de parlar. I de retruc, es pot acabar influenciant també l'agenda política, com en el cas que posava d'exemple abans: Durant la primavera àrab un moviment gestat en els xarxes socials va assolir prou rellevància per a afectar l'agenda dels mitjans i finalment l'agenda política.

Imatge: http://www.freedigitalphotos.net/ Stock Image - image ID 10020364

Tendències de les xarxes mundials de mitjans.


Segons Castells (2009, p. 111 a 124): Les principals tendències de les xarxes mundials de mitjans són: Concentració de la propietat, Diversificació de les plataformes, Segmentació i personalització i finalment Economies de sinergia.


1- Concentració de la propietat. 

La titularitat dels mitjans cada cop es concentra més, i un exemple d'això pot ser la davallada en nombre d'empreses dominants del mercat nord-americà de la comunicació: De 29 empreses el 1987 es va passar a 5 el 2004. 
La concentració de la propietat no és només resultat de la competència, sinó de la capacitat de les empreses de formar xarxes. Els principals grups mediàtics estan connectats a través d'una extensa xarxa de societats i inversions creuades difícils de seguir. I tant poden competir com col·laborar segons les seves necessitats de mercat. 
Aquesta tendència de concentració es pot veure també a Espanya, on s'han reduït fins a 15 les empreses que controlen el 95% de les capçaleres periodístiques i el 85% de la difusió de premsa (Campos Freire, F. 2007 p.144).



2-  Diversificació de plataformes.

Els conglomerats de mitjans cada cop disposen de més plataformes per les que distribuir els seus productes (televisió, ràdio, premsa escrita, música, internet). 
Un exemple pot ser el Grup Planeta, que va començar amb una editorial i avui dia gestiona negoci editorial (llibres, fascicles, còmics, col·leccionables),  formació, venda directa, televisió, ràdio, diaris, etc. I a més de diversificar plataformes també ha diversificat inversions: Per exemple, té accions de Banc Sabadell, de la companyia aèria Vueling i una societat de capital risc anomenada Capital Hemisferio, entre d'altres.
El Grup Planeta, al igual que els principals grups nord-americans està integrat verticalment, i això és degut a que la capacitat de distribuir productes és fonamental per a l'èxit de qualsevol projecte cultural.

Els conglomerats de mitjans, a banda de transmetre els seus productes per moltes plataformes, també poden oferir molts productes per una mateixa plataforma.



3-  Segmentació i personalització.

Gràcies a la diversificació de plataformes, les empreses de comunicació poden augmentar els ingressos publicitaris. Hi ha una fragmentació de la despesa en publicitat, que cada cop s'ha de repartir entre més mitjans i canals. Sobretot internet, en què la despesa publicitària ja supera a d'altres canals més tradicionals, sobretot gràcies a una millor mesura a la seva exposició. Es preveu que la publicitat a internet creixi un 14,4% el 2013 mentre que als mitjans tradicionals només un 1,6% (El Mundo 29/4/2013). La personalització que permet internet no només facilita mètriques per saber si la nostra campanya és efectiva, sinó que aquesta personalització pot fer augmentar fins un 37% la intenció de compra (marketingdirecto.com 24/10/2011).



4- Economies de sinergia.

El grau d'èxit d'aquestes estratègies ve determinat per la capacitat que tinguin les xarxes internes de mitjans de trobar economies de sinergia òptimes que aprofitin l'entorn canviant de les comunicacions. Aquestes sinergies són financeres, no industrials  (Almirón, Nuria. 2007 p.49).
Les empreses generen sinergies per a augmentar el nivell de distribució de publicitat i productes. Aquestes depenen de la compatibilitat de les xarxes que es fusionen i només es fusiona la producció, no les propietats. 
Unes sinergies exitoses depenen més de l'estratègia de xarxa que del tamany de l'empresa que les genera.
La recerca de sinergies econòmiques, comercials i de poder cristal·litzen en forma de concentració mediàtica. Ens uns casos es produeix integració, fusió i absorció entre companyies i en altres casos la diversificació i el creixement intern configuren els nous grups mediàtics (Campos Freire, F. 2007 p.144). 



En resum, les indústries culturals i els mitjans corporatius es caracteritzen al mateix temps per la concentració empresarial i la segmentació del mercat, dirigint-se vers una competició oligopolística extrema, a una distribució personalitzada de missatges i a l'establiment de xarxes verticals de la indústria multimèdia (Castells, M. 2008).


BIBLIOGRAFIA


- Castells, M. (2009). "Comunicación y poder". Madrid: Alianza.

- Castells, M. (2008) “Comunicación, poder y contrapoder en la sociedad red. Los medios y la política”. Revista Telos  nº  74. 

- Campos Freire, Francisco (2007) “Los principales grupos mundiales de medios de comunicación siguen siendo negocios de familia”. Revista Zer nº 22.

- Almirón, Nuria (2007). “La convergencia de intereses entre banca y grupos de comunicación: El caso de SCH y PRISA”. Revista Zer nº 22.

- www.elmundo.es (29/04/2013) “El gasto publicitario mundial en internet superará al conjunto de medios impresos” http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/29/comunicacion/
1367236572.html

- www.marketingdirecto.com (24/10/2011) “Los anuncios personalizados en vídeos online impulsan el branding” http://www.marketingdirecto.com/actualidad/digital/los-anuncios-personalizados-en-videos-online-impulsan-el-branding/

Imatge: freedigitalphotos.net Stock Image - image ID 100211379

Qui sóc

Sóc expert en sistemes TIC i Community manager.
Apassionat de la muntanya, BTT, esquí, patins i pare de dues nenes precioses. Aquest és el meu darrer bloc, per a parlar de principalment de tecnologia i mitjans socials.

+info / Currículum

Popular Post

Amb la tecnologia de Blogger.

Total Pageviews

Followers

Search This Blog