Autor :
Benjamí Vilar
dilluns, 1 de juliol del 2013
Estem en una època marcada per processos de globalització i el naixement de la societat xarxa (Castells, M. 2009 p. 41), la qual es genera fonamentalment en les societats industrialitzades més madures (Katz, J. et al. 2003 p. 9), perquè la tecnologia necessària per a sostenir la societat xarxa està relacionada amb el grau de desenvolupament d'una societat.
Per tant, és una nova forma de societat, un tipus especial d'estructura social (Castells, M. 2009 p. 44) formada per configuracions concretes de xarxes globals, nacionals i locals en un espai multi-dimensional d'interacció social.
Com a definició, podríem dir que una societat xarxa és aquella l'estructura social de la qual està composta per xarxes activades per tecnologies de la comunicació i la informació basades en la microelectrònica (Castells, M. 2009 p. 50). Gràcies a aquesta tecnologia, la societat xarxa es pot desplegar plenament, transcendint els límits de les xarxes com a forma d'organització i d'interacció social. I és que el primer requisit per a que aquestes tecnologies sustentin una societat xarxa és la infraestructura física (cablejat, servidors, etc.) i les aplicacions de serveis genèrics (Katz, J. et al. 2003 p. 12).
Tal i com hem dit abans, estem parlant d'una xarxa global. Però això no vol dir que arribi a tothom per igual. Tot i que no tothom en pot participar, com és global sí que tothom es veu afectat pels seus processos (Castells, M. 2009 p. 51).
Això és una altra característica de la societat xarxa: L'exclusió que genera un nou tipus de marginació. Les xarxes exclouen els territoris i persones que no generen valor per a la xarxa. La societat funciona sobre una base de lògica binària de inclusió-exclusió (Castells, M. 2009 p. 52). Sobre això, Negroponte (1995 p.8) parla d'una divisió cultural generacional: “Quan conec a un adult que em diu ha descobert America Online es que té un adolescent a casa”.
Aquest nou tipus d'exclusió o marginació, anomenada “bretxa digital” pot ampliar l'abisme que separa regions i a persones. L'escletxa digital” és la divisòria entre el grup de població que es pot beneficiar de les TIC i els que no (Katz, J. et al. 2003 p. 16). És la separació entre els ciutadans que viuen en l'espai dels fluxos i els ciutadans que viuen en l'espai dels llocs. (Castells, M. 2009 p. 82).
Aquesta divisòria pot ser generacional: Cada generació serà més digital que la que la precedeix (Negroponte, N. 1995 p.140). També pot dependre del nivell d'ingressos, i de l'educació: “Dins d'un grup amb igualtat d'ingressos monetaris, les persones amb més formació utilitzen més la tecnologia” (Katz, J. et al. 2003 p. 27). També, com és previsible, l'ús de TIC està concentrat geogràficament en els països més urbanitzats (Katz, J. et al. 2003 p. 30). La inclusió social depèn cada cop més de poder participar activament en la societat xarxa. Aquesta exclusió es pot donar per països o entre grups dins d'un mateix país. De fet, la geografia dels usuaris d'internet es caracteritza per tenir un alt nivell de concentració al món desenvolupat (Castells, M 1999).
L'exclusió, de tota manera, no és absoluta, una persona pot resultar exclosa d'una xarxa però pot ser admesa en una altra (Castells, M. 2009 p. 82).
La societat xarxa també es una estructura dinàmica, altament mal·leable per la societat, la cultura, la política i l'economia (Castells, M. 2009 p. 53). És nou el fet que l'organització i el desenvolupament dels mitjans depèn de com els ciutadans creem la manera com els mitjans interactuen amb nosaltres. (Cardoso, Gustavo 2011 p.2).
La societat xarxa influencia l'economia, la digitalització dels fluxos d'informació pot tenir un fort impacte positiu en la productivitat (Katz, J. et al. 2003 p. 16), a més de produïr canvis radicals en l'organització social i productiva (Katz, J. et al. 2003 p. 49). Aquesta transformació radical dels mercats de treball es dóna perquè cada cop treballem amb més bits i amb menys àtoms (Negroponte, N. 1995 p.138)
Una divisió fonamental en la societat xarxa es entre treballadors auto-programables i genèrics (Castells, M. 2009 p. 57). Els primers son els que tenen la capacitat de cercar informació i convertir-la en coneixement generant valor. Les tasques menys valorades tot i que necessàries s'assignen als treballadors genèrics, que progressivament es van substituint per màquines. I de vegades el nombre de treballadors capacitats (auto-programables) al mercat laboral és insuficient (Katz, J. et al. 2003 p. 50).
Seguint amb el tema econòmic, Castells (1998 p.23) diu que la societat xarxa es caracteritza per la globalització de les activitats econòmiques decisives. I aquests processos dominants, que concentren poder, riquesa i informació s'organitzen a l'espai de fluxes (Castells, M. 1998 p.148) i això distingeix a la nova societat xarxa.
Segons Castells (2009 p. 63) l'espai de la societat xarxa està constituït per tres elements: Els llocs on s'executen les activitats, les xarxes de comunicació i el contingut i la geometria dels fluxes d'informació. Aquest és l'espai de fluxes, que és la forma espaial de la societat xarxa (Castells, M. 2009 p. 65).
Tradicionalment, l'economia s'ha basat en el comerç d'àtoms (espai de llocs), però la transformació d'àtoms a bits (espai de fluxos) es irrevocable i imparable. (Negroponte, N. 1995 p.7). Com diu Cardoso (2011 p.4) la informació sembla haver substituït l'energia com a element central de la vida econòmic.
Tot i que els bits no es mengen (Negroponte, N. 1995 p.138), entre els qui participen de la xarxa el grau d'acceptació es tan alt que en ca d'haver de renunciar entre el format físic o el digital, dos de cada tres usuaris renunciaria al físic (Fundación Telefónica 2012).
La societat xarxa no només ha canviat l'economia global, provocant que visquem en un capitalisme global (Castells, M. 2009 p. 544), també ha canviat la manera de fer política, de com accedim a la cultura i de com s'articulen els moviments socials. Segons Castells (1998 p.361) la societat xarxa incita a participar en la política informacional impulsada per la tecnologia, i aquesta és una tendència històrica nova. La tecnologia interacciona amb la cultura, la qual la rep i modifica des del seu naixement (Cardoso 2001 p.5). I hi ha una tendència a la mobilització en torn a causes no polítiques (Castells, M. 1998 p.390)
Això ha estat un gran canvi, perquè durant la major part del segle passat la comunicació ha estat un recurs estable amb un model jeràrquic (Cardoso 2001 p.4) dominat per una elit conservadora. Tot i que Castells (2009 p.109) ens diu que a la societat xarxa els mitjans depenen de la publicitat, de patrocinadors i de pagaments dels consumidors. Però les persones utilitzen i modelen les xarxes, per exemple amb els moviments socials. Una característica central de la societat xarxa és que tant les dinàmiques de dominació com les de resistència estan basades en l'estratègia d'atac i defensa entre xarxes(Castells, M. 2009 p. 81). El poder a la societat xarxa el tenen els enllaços, que no son individus sinó xarxes (Castells, M. 2009 p. 550).
La virtualitat real és un sistema en què la pròpia realitat està plenament immersa en el món virtual. Un món virtual en que els símbols no només son metàfores sinó que constitueixen l'experiència real. Aquesta virtualitat es ara la nostra realitat.
(Castells, M. 2001 p. 420) La idea bàsica de la realitat virtual es provocar la sensació “d'estar allà” (Negroponte, N. 1995 p.73)
La cultura de la virtualitat real es una nova cultura que substitueix el temps real pel temps atemporal i l'espai real per l'espai dels fluxos (Castells, M. 2001 p. 26). El que caracteritza a la cultura de la virtualitat real es la barreja de temes, missatges e identitats en un hipertext potencialment interactiu (Castells, M. 2001 p. 288).
La cultura de la virtualitat real té el seu origen en la societat xarxa, una nova estructura social que s'ha convertit en dominant, la qual ha estat generada per tres processos històrics coincidents i independents: les tecnologies de la informació, la crisi econòmica del capitalisme, i l'aparició de nous moviments socials i culturals (Castells, M. 2001 p. 406). Aquestes xarxes permeten la comunicació a distancia amb interlocutors amb necessitats comuns, i amb els centres d'informació i producció de coneixements (Katz, J. et al. 2003 p. 60).
Bibliografia:
- Cardoso Gustavo (2008). "Los medios de comunicación en la sociedad en red". Barcelona, Editorial UOC 2008.
- Cardoso, Gustavo (2011). "De la Comunicación de Masa a la Comunicación en Red: Modelos Comunicacionales y la Sociedad de Información". www.portalcomunicacion.com
- Castells, M. (2009). "Comunicacion y poder". Madrid: Alianza, 2009.
- Castells, M. (1998). "La era de la informacion Vol. 2: El poder de la identidad". Mexico: Siglo XXI editores, 2001.
- Castells, M. (2001). "La era de la informacion Vol.3: Fin de milenio". Madrid: Siglo XXI de España editores, 2006.
- Castells, M (1999). "Lección inaugural del programa de doctorado sobre la sociedad de la información y el conocimiento (UOC)" . www.sociologia.de
- Katz, J. et al. (2003). "Los caminos hacia una sociedad de la información en América Latina y el Caribe". Libros de la CEPAL 2003.
- Negroponte, N. (1995). "El Mundo digital". Ediciones B 1995.
- Fundación Telefónica. 13 edició de l’informe anual “La Sociedad de la Información en España”. 2012
Imatge: By digitalart, Stock Image - image ID: 10063865