Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prosumidors. Mostrar tots els missatges
Com començar a crear una comunitat 2.0
Quan una empresa decideix que ha arribat el moment d’iniciar camí en els mitjans socials, ho pot fer de dues maneres:
Pagant accions puntuals, és a dir: Comprant tràfic cap a la seva web.
O bé creant una comunitat d’usuaris fidels, els que anomenem fans.
1- Accions puntuals:
Hem de tenir clar que amb accions puntuals no fidelitzem. Només fem augmentar el tràfic a la nostra web a curt termini. Però la taxa de conversió de visitants en consumidors dels nostres productes o serveis és molt baixa. Obtenim un tràfic de baixa qualitat i, per mantenir-lo, cal fer inversions constants, per exemple comprant Google adwords o Facebook Ads, pagant campanyes de màrqueting, promocions, etc.
Són perfils que es detecten ràpidament pel curt temps de visita, baixa taxa de rebot, baixa conversió i un baix CLV[1] ( “customer lifetime value”). Es considera que són visites de poca qualitat, perquè tot i que en un moment donat poden ser en grans quantitats, el ROI[2] que n’obtenim a la llarga sol ser molt baix.
2- Estratègia constant de creació d’una comunitat:
Aquesta és una estratègia a mitjà termini, però és la que donarà majors resultats i un major retorn de la inversió. Requereix una implicació a tots nivells, i un guiatge constant per part d’un community manager, un professional qualificat que a més conegui molt bé l’empresa i els seus treballadors.
Creant una comunitat acabem obtenint més visites de qualitat amb un alt ràtio de conversió en clients i seguidors fidels.
La idea és crear audiència a qui interessi el nostre producte, i la millor manera és generant continguts de qualitat. L’usuari que ens segueix perquè es sent còmode amb la comunitat que hem creat ens seguirà durant molt més temps que aquell usuari que només ens segueix per una promoció concreta.
Hem d’incentivar que siguin els nostres fans els que parlin de nosaltres, recordem que la Web 2.0 és bidireccional. Els nostres fans són prosumidors (consumidors generadors de continguts) i els agrada ser-ho.
És vital per a l’empresa entendre que els seus clients ja es mouen amb fluïdesa per la Web 2.0. Si l’empresa encara està ancorada en una mentalitat 1.0 estarà creant una escletxa digital entre ella i els seus clients.
[1] És una mètrica que estima el valor que representa per a l’empresa la relació amb un client, durant la vida d’aquesta relació. Es tracta d’una idea que sempre ha estat present en el marketing tradicional, però que adquireix un gran protagonisme en el canvi de visió més centrat en el client que en el producte. Les mètriques d’aquest tipus s’estan demostrant indispensables no només per a poder conèixer els clients, sinó també per a altres tasques com dimensionar campanyes, estudiar elements d’interacció o revisar la proposta de valor dels productes i serveis.
[2] El retorn sobre la inversió (RSI o ROI, per les sigles en anglès) és una raó financera que compara el benefici o la utilitat obtinguda en relació a la inversió realitzada, és a dir, representa una eina per analitzar el rendiment que l’empresa té des del punt de vista financer.
Pagant accions puntuals, és a dir: Comprant tràfic cap a la seva web.
O bé creant una comunitat d’usuaris fidels, els que anomenem fans.
1- Accions puntuals:
Hem de tenir clar que amb accions puntuals no fidelitzem. Només fem augmentar el tràfic a la nostra web a curt termini. Però la taxa de conversió de visitants en consumidors dels nostres productes o serveis és molt baixa. Obtenim un tràfic de baixa qualitat i, per mantenir-lo, cal fer inversions constants, per exemple comprant Google adwords o Facebook Ads, pagant campanyes de màrqueting, promocions, etc.
Són perfils que es detecten ràpidament pel curt temps de visita, baixa taxa de rebot, baixa conversió i un baix CLV[1] ( “customer lifetime value”). Es considera que són visites de poca qualitat, perquè tot i que en un moment donat poden ser en grans quantitats, el ROI[2] que n’obtenim a la llarga sol ser molt baix.
2- Estratègia constant de creació d’una comunitat:
Aquesta és una estratègia a mitjà termini, però és la que donarà majors resultats i un major retorn de la inversió. Requereix una implicació a tots nivells, i un guiatge constant per part d’un community manager, un professional qualificat que a més conegui molt bé l’empresa i els seus treballadors.
Creant una comunitat acabem obtenint més visites de qualitat amb un alt ràtio de conversió en clients i seguidors fidels.
La idea és crear audiència a qui interessi el nostre producte, i la millor manera és generant continguts de qualitat. L’usuari que ens segueix perquè es sent còmode amb la comunitat que hem creat ens seguirà durant molt més temps que aquell usuari que només ens segueix per una promoció concreta.
Hem d’incentivar que siguin els nostres fans els que parlin de nosaltres, recordem que la Web 2.0 és bidireccional. Els nostres fans són prosumidors (consumidors generadors de continguts) i els agrada ser-ho. És vital per a l’empresa entendre que els seus clients ja es mouen amb fluïdesa per la Web 2.0. Si l’empresa encara està ancorada en una mentalitat 1.0 estarà creant una escletxa digital entre ella i els seus clients.
[1] És una mètrica que estima el valor que representa per a l’empresa la relació amb un client, durant la vida d’aquesta relació. Es tracta d’una idea que sempre ha estat present en el marketing tradicional, però que adquireix un gran protagonisme en el canvi de visió més centrat en el client que en el producte. Les mètriques d’aquest tipus s’estan demostrant indispensables no només per a poder conèixer els clients, sinó també per a altres tasques com dimensionar campanyes, estudiar elements d’interacció o revisar la proposta de valor dels productes i serveis.
[2] El retorn sobre la inversió (RSI o ROI, per les sigles en anglès) és una raó financera que compara el benefici o la utilitat obtinguda en relació a la inversió realitzada, és a dir, representa una eina per analitzar el rendiment que l’empresa té des del punt de vista financer.
Implementar una comunitat en xarxa
1- Construir una comunitat compromesa amb la marca (volem fans, no només clients), per assegurar la consecució dels seus objectius a mitjà termini.
2- Mantenir una estratègia 1.0 (unidireccional), ignorant als seus clients i els estalvis i beneficis d'una estratègia online optimitzada i organitzada.
“Creiem que hi ha una gran separació entre la vida real i la nostra vida a internet, però internet és per tot arreu”
http://www.324.cat/noticia/2427913/ciencia/Michael-Carroll-Amb-cada-I-agree-estem-signant-un-contracte
Cal entendre que l’escenari ha canviat. Abans els clients només sabien de l’empresa el que aquesta volia que es sabés.
Avui els clients s’organitzen i comparteixen opinions. Si ho fan fora de la nostra xarxa ignorem quina és la imatge que tenen de nosaltres. Cap empresa es pot permetre el luxe de no saber què es diu d’ella.
Cal que les converses es generin dins de la nostra xarxa per a poder-hi influir.
“El model de negoci de la Web 1.0 es limitava a un espai de publicació de continguts corporatius i de serveis sense participació oberta ni gratuïtat”
(Cobo, C.; Pardo, H. p. 28 (2007) Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Barcelona/Mexico DF: Grup de Recerca d’Interaccions Digitals, Universitat de Vic).
La Web 2.0 és diferent, les noves tecnologies són facilitadores de la comunicació. A diferència de la Web 1.0, que és estàtica i egoista, la Web 2.0 és dinàmica i altruista. Hi ha un desig d’aportar coneixements i d’obtenir el reconeixement dels altres. Els usuaris es converteixen en “prosumidors”, és a dir: creadors de continguts. Els agrada ser-ho, i ja no volen tornar a ser consumidors passius. I les empreses que cometin l’error de tractar-los com a tals no tenen futur. Ja no hi ha volta enrere.
Les xarxes socials són un canal bidireccional, de manera que la interacció amb el públic objectiu és necessària i molt positiva de cara a l'empresa, creant fidelització si el flux de comunicació és constant. Oblidem-nos d’accions puntuals, això només funcionava als temps de la web 1.0.
Tag :
community manager
,
comunitat en xarxa
,
estratègia
,
internet
,
Prosumidors
,
Societat xarxa
,
Web 2.0
Autocomunicació de massa i Web 2.0
A diferència de la Web 1.0 , que es estàtica i egoista, i la Web 2.0 és dinàmica i altruista. La motivació principal d'aquest altruisme “és el desig d'aportar coneixements, aprendre cada vegada més i el reconeixement dels semblants” (Cobo, C.; Pardo, H. p. 44). I es personifica en consumidors proactius que generen continguts i els comparteixen, “en l’era de l’internet 2.0, l’usuari depassa el rol d’espectador per formar part activa de la xarxa” (Appec 2010 p.10). Aquesta autocomunicació de massa és possible gràcies a que a la Web 2.0 s'han “democratitzat les eines de producció” (Anderson, Paul 2007 p.24).
És “autocomunicació perquè un mateix crea el missatge i defineix els possibles receptors” i és comunicació de massa “perquè potencialment pot arribar a una audiència global” (Castells, M. 2009, p. 88)
Gràcies a la Web 2.0 i a l'autocomunicació de massa s'ha generat un nou model comunicatiu, la comunicació sintètica en xarxa. Aquest nou model coexisteix i es combina amb models anteriors.
Un exemple de comunicació sintètica més comunicació d'un a molts pot ser un post d'un blog, però també pot esdevenir interpersonal amb els comentaris dels posts i les converses que s'hi generen: “el blog ha representat la meravellosa possibilitat de passar a mantenir una interlocució directa amb molts milers de persones, amb una qualitat molt superior que la que tenia quan únicament publicava en mitjans de comunicació unidireccionals” (Dans, Enrique 2010 p.8).
El fet que els usuaris passius de la Web 1.0 s'hagin convertit en prosumidors o generadors de continguts en la Web 2.0 ho han permès les noves aplicacions web, que “ permeten processos d'interactivitat de continguts distributiva” (Ribes, Xavi 2007), és a dir que permeten que els usuaris comparteixin recursos. I aquestes aplicacions cal que es creïn amb “estàndards oberts”, que s'utilitzi “programari de codi obert, l'ús de dades lliures, la reutilització de dades” i que es treballi “amb un esperit d'innovació oberta” (Anderson, Paul 2007 p.25).
La nova web 2.0 i el nou rol que tenim els usuaris com a generadors de continguts “enganxa”. La comunicació sintètica en xarxa es un nou model comunicatiu que hem adoptat gairebé sense adonar-nos-en i sense el qual ja no sabríem viure: “Les xarxes socials han canviat la manera de consumir, crear i distribuir la informació i l’opinió, i veig molt difícil que els usuaris renunciïn al seu nou rol actiu (Appec 2010 p.12). Un rol que actua en detriment de la intimitat “La privacitat s'ha perdut fa temps” (Castells, M. 2009, p. 91).
De tota manera, la Web 1.0 no ha desaparegut sinó que conviu amb la nova Web 2.0. No tots els usuaris son prosumidors, moltes webs encara tenen com a model únic el de comunicació d'un a molts: “En l'entorn Web 2.0 els usuaris actuen de la manera que desitgen; en forma tradicional i passiva, navegant a través dels continguts, o en forma activa, creant i aportant els seus continguts” (Cobo, C.; Pardo, H. p. 29).
BIBLIOGRAFIA
- Anderson, Paul (2007) - What is web 2.0. University of Oxford: JISC.
- Castells, M. (2009). "Comunicacion y poder". Madrid: Alianza.
- Cobo, C.; Pardo, H. (2007) Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Barcelona/Mexico DF: Grup de Recerca d’Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Blasco México.
- Dans, Enrique (2010). Todo va a cambiar. Deusto S.A. Ediciones
- Herrera, R.; Gómez, M. (2001) Estructura de la comunicació: una introducció. Barcelona: UOC.
- 4ª Oleada Observatorio de Redes Sociales (10 abril 2012)
- L’anuari de l’espai català de comunicació (APPEC) 2010.
- Ribes, Xavi (2007). La Web 2.0. El valor de los metadatos y de la inteligencia colectiva. nº 73 revista Telos
