dilluns, 1 de juliol del 2013
A diferència de la Web 1.0 , que es estàtica i egoista, i la Web 2.0 és dinàmica i altruista. La motivació principal d'aquest altruisme “és el desig d'aportar coneixements, aprendre cada vegada més i el reconeixement dels semblants” (Cobo, C.; Pardo, H. p. 44). I es personifica en consumidors proactius que generen continguts i els comparteixen, “en l’era de l’internet 2.0, l’usuari depassa el rol d’espectador per formar part activa de la xarxa” (Appec 2010 p.10). Aquesta autocomunicació de massa és possible gràcies a que a la Web 2.0 s'han “democratitzat les eines de producció” (Anderson, Paul 2007 p.24).
És “autocomunicació perquè un mateix crea el missatge i defineix els possibles receptors” i és comunicació de massa “perquè potencialment pot arribar a una audiència global” (Castells, M. 2009, p. 88)
Gràcies a la Web 2.0 i a l'autocomunicació de massa s'ha generat un nou model comunicatiu, la comunicació sintètica en xarxa. Aquest nou model coexisteix i es combina amb models anteriors.
Un exemple de comunicació sintètica més comunicació d'un a molts pot ser un post d'un blog, però també pot esdevenir interpersonal amb els comentaris dels posts i les converses que s'hi generen: “el blog ha representat la meravellosa possibilitat de passar a mantenir una interlocució directa amb molts milers de persones, amb una qualitat molt superior que la que tenia quan únicament publicava en mitjans de comunicació unidireccionals” (Dans, Enrique 2010 p.8).
El fet que els usuaris passius de la Web 1.0 s'hagin convertit en prosumidors o generadors de continguts en la Web 2.0 ho han permès les noves aplicacions web, que “ permeten processos d'interactivitat de continguts distributiva” (Ribes, Xavi 2007), és a dir que permeten que els usuaris comparteixin recursos. I aquestes aplicacions cal que es creïn amb “estàndards oberts”, que s'utilitzi “programari de codi obert, l'ús de dades lliures, la reutilització de dades” i que es treballi “amb un esperit d'innovació oberta” (Anderson, Paul 2007 p.25).
La nova web 2.0 i el nou rol que tenim els usuaris com a generadors de continguts “enganxa”. La comunicació sintètica en xarxa es un nou model comunicatiu que hem adoptat gairebé sense adonar-nos-en i sense el qual ja no sabríem viure: “Les xarxes socials han canviat la manera de consumir, crear i distribuir la informació i l’opinió, i veig molt difícil que els usuaris renunciïn al seu nou rol actiu (Appec 2010 p.12). Un rol que actua en detriment de la intimitat “La privacitat s'ha perdut fa temps” (Castells, M. 2009, p. 91).
De tota manera, la Web 1.0 no ha desaparegut sinó que conviu amb la nova Web 2.0. No tots els usuaris son prosumidors, moltes webs encara tenen com a model únic el de comunicació d'un a molts: “En l'entorn Web 2.0 els usuaris actuen de la manera que desitgen; en forma tradicional i passiva, navegant a través dels continguts, o en forma activa, creant i aportant els seus continguts” (Cobo, C.; Pardo, H. p. 29).
BIBLIOGRAFIA
- Anderson, Paul (2007) - What is web 2.0. University of Oxford: JISC.
- Castells, M. (2009). "Comunicacion y poder". Madrid: Alianza.
- Cobo, C.; Pardo, H. (2007) Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Barcelona/Mexico DF: Grup de Recerca d’Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Blasco México.
- Dans, Enrique (2010). Todo va a cambiar. Deusto S.A. Ediciones
- Herrera, R.; Gómez, M. (2001) Estructura de la comunicació: una introducció. Barcelona: UOC.
- 4ª Oleada Observatorio de Redes Sociales (10 abril 2012)
- L’anuari de l’espai català de comunicació (APPEC) 2010.
- Ribes, Xavi (2007). La Web 2.0. El valor de los metadatos y de la inteligencia colectiva. nº 73 revista Telos
