Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segmentació. Mostrar tots els missatges
Tendències de les xarxes mundials de mitjans.
1- Concentració de la propietat.
La titularitat dels mitjans cada cop es concentra més, i un exemple d'això pot ser la davallada en nombre d'empreses dominants del mercat nord-americà de la comunicació: De 29 empreses el 1987 es va passar a 5 el 2004.
La concentració de la propietat no és només resultat de la competència, sinó de la capacitat de les empreses de formar xarxes. Els principals grups mediàtics estan connectats a través d'una extensa xarxa de societats i inversions creuades difícils de seguir. I tant poden competir com col·laborar segons les seves necessitats de mercat.
Aquesta tendència de concentració es pot veure també a Espanya, on s'han reduït fins a 15 les empreses que controlen el 95% de les capçaleres periodístiques i el 85% de la difusió de premsa (Campos Freire, F. 2007 p.144).
2- Diversificació de plataformes.
Els conglomerats de mitjans cada cop disposen de més plataformes per les que distribuir els seus productes (televisió, ràdio, premsa escrita, música, internet).
Un exemple pot ser el Grup Planeta, que va començar amb una editorial i avui dia gestiona negoci editorial (llibres, fascicles, còmics, col·leccionables), formació, venda directa, televisió, ràdio, diaris, etc. I a més de diversificar plataformes també ha diversificat inversions: Per exemple, té accions de Banc Sabadell, de la companyia aèria Vueling i una societat de capital risc anomenada Capital Hemisferio, entre d'altres.
El Grup Planeta, al igual que els principals grups nord-americans està integrat verticalment, i això és degut a que la capacitat de distribuir productes és fonamental per a l'èxit de qualsevol projecte cultural.
Els conglomerats de mitjans, a banda de transmetre els seus productes per moltes plataformes, també poden oferir molts productes per una mateixa plataforma.
3- Segmentació i personalització.
Gràcies a la diversificació de plataformes, les empreses de comunicació poden augmentar els ingressos publicitaris. Hi ha una fragmentació de la despesa en publicitat, que cada cop s'ha de repartir entre més mitjans i canals. Sobretot internet, en què la despesa publicitària ja supera a d'altres canals més tradicionals, sobretot gràcies a una millor mesura a la seva exposició. Es preveu que la publicitat a internet creixi un 14,4% el 2013 mentre que als mitjans tradicionals només un 1,6% (El Mundo 29/4/2013). La personalització que permet internet no només facilita mètriques per saber si la nostra campanya és efectiva, sinó que aquesta personalització pot fer augmentar fins un 37% la intenció de compra (marketingdirecto.com 24/10/2011).
4- Economies de sinergia.
El grau d'èxit d'aquestes estratègies ve determinat per la capacitat que tinguin les xarxes internes de mitjans de trobar economies de sinergia òptimes que aprofitin l'entorn canviant de les comunicacions. Aquestes sinergies són financeres, no industrials (Almirón, Nuria. 2007 p.49).
Les empreses generen sinergies per a augmentar el nivell de distribució de publicitat i productes. Aquestes depenen de la compatibilitat de les xarxes que es fusionen i només es fusiona la producció, no les propietats.
Unes sinergies exitoses depenen més de l'estratègia de xarxa que del tamany de l'empresa que les genera.
La recerca de sinergies econòmiques, comercials i de poder cristal·litzen en forma de concentració mediàtica. Ens uns casos es produeix integració, fusió i absorció entre companyies i en altres casos la diversificació i el creixement intern configuren els nous grups mediàtics (Campos Freire, F. 2007 p.144).
En resum, les indústries culturals i els mitjans corporatius es caracteritzen al mateix temps per la concentració empresarial i la segmentació del mercat, dirigint-se vers una competició oligopolística extrema, a una distribució personalitzada de missatges i a l'establiment de xarxes verticals de la indústria multimèdia (Castells, M. 2008).
BIBLIOGRAFIA
- Castells, M. (2009). "Comunicación y poder". Madrid: Alianza.
- Castells, M. (2008) “Comunicación, poder y contrapoder en la sociedad red. Los medios y la política”. Revista Telos nº 74.
- Campos Freire, Francisco (2007) “Los principales grupos mundiales de medios de comunicación siguen siendo negocios de familia”. Revista Zer nº 22.
- Almirón, Nuria (2007). “La convergencia de intereses entre banca y grupos de comunicación: El caso de SCH y PRISA”. Revista Zer nº 22.
- www.elmundo.es (29/04/2013) “El gasto publicitario mundial en internet superará al conjunto de medios impresos” http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/29/comunicacion/
1367236572.html
1367236572.html
- www.marketingdirecto.com (24/10/2011) “Los anuncios personalizados en vídeos online impulsan el branding” http://www.marketingdirecto.com/actualidad/digital/los-anuncios-personalizados-en-videos-online-impulsan-el-branding/
Imatge: freedigitalphotos.net Stock Image - image ID 100211379
