Influència de la Web 2.0 en l'establiment de l'agenda dels mitjans.

Autor : Benjamí Vilar dilluns, 31 de març del 2014

Els darrers anys, amb l'adveniment de la Web 2.0 ha canviat el panorama mediàtic, anteriorment dominat principalment per l'omnipotent i omnipresent televisió i en segon lloc per la premsa escrita i la ràdio. Abans de l'aparició de les xarxes socials, especialment Twitter, els periodistes i els mitjans de comunicació de masses establien l'agenda del públic, però la xarxa actua com a filtre dels missatges mediàtics: Per exemple, primer escolto una determinada notícia al Telenotícies, i després vaig a llegir els blogs que segueixo habitualment per a informar-me'n més. Entre els dos em formo una opinió; normalment els segons filtren la informació que m'ha donat el primer (2 esglaons de la comunicació). Bastants dels bloggers que segueixo els considero líders d'opinió: Amb competència reconeguda i dignes de confiança (per prestigi o currículum) i sovint especialitzats en temes concrets. Internet atorga estatus a aquests bloggers influents, sobretot en funció del nombre de seguidors (i altres mètriques).
Aquests mateixos bloggers influents, que solen tenir perfils a Twitter també amb molts seguidors, de vegades compleixen la funció de generar compulsió de normes socials: Moltes accions socials s'han iniciat gràcies a l'acció de bloggers i després s'han expandit per les xarxes socials. Un exemple serien les manifestacions de la “primavera àrab”, convocades i coordinades gràcies a internet. Accions com aquesta s'han convertit en notícia, afectant l'agenda dels mitjans i posteriorment l'agenda política, arribant a fer caure un règim. Amb aquest exemple veiem que internet està trencant amb la funció narcotitzant dels mitjans tradicionals. La gent no només s'informa, també s'involucra, es coordina, es mou i participa, tot plegat gràcies al poder de comunicació de les xarxes socials. A diferència dels mitjans de comunicació de massa tradicionals, que pretenen mantenir l'statu quo, internet (sobretot a partir de l'aparició de les xarxes socials) ajuda i promou el canvi social, en part gràcies a que en ser un medi tan democràtic evita condicions de monopoli de la informació, permetent que existeixi una pluralitat real (tots podem ser generadors de continguts).

Alguns canvis els veiem en el xoc entre mitjans vells i nous: Els mitjans tradicionals consideren disfunció la còpia de material multimèdia a través d'internet sense remunerar als autors i distribuïdors, és a dir, la “pirateria”. Les xarxes, en canvi, no ho consideren disfunció, sinó que el “compartir” (no s'utilitza tant el terme “pirateria”) és valorat positivament a més de ser considerat una funció essencial d'internet. Si la web 2.0 té una funció primordial és la de compartir coneixement.

De vegades els continguts subministrats pels mitjans de comunicació tradicionals generen tema de conversa a fòrums, blogs, i xarxes socials, on son discutits per la comunitat d'internautes. És a dir, els mitjans estableixen l'agenda del públic. Però al mateix temps, aquestes discussions, que abans de l'aparició d'internet eren privades, ara són públiques. I si una suficient massa crítica d'internautes parla d'una qüestió determinada, pot arribar a influir a l'agenda dels mitjans i de retruc a l'agenda política. Recordem els “trending tòpics” de Twitter: Els mitjans tradicionals els utilitzen per a construir notícies (l'agenda del públic influeix a l'agenda dels mitjans). Abans els mitjans ens deien sobre què havíem de pensar i com, però ara també succeeix el contrari. Gràcies a les xarxes socials ara també diem als mitjans de què han de parlar. I de retruc, es pot acabar influenciant també l'agenda política, com en el cas que posava d'exemple abans: Durant la primavera àrab un moviment gestat en els xarxes socials va assolir prou rellevància per a afectar l'agenda dels mitjans i finalment l'agenda política.

Imatge: http://www.freedigitalphotos.net/ Stock Image - image ID 10020364