dimarts, 17 de juny del 2014
“El fet que els joves actuals utilitzen xarxes socials i altres eines no té cap relació amb que siguin capaços d'entendre o d'extreure un profit mínimament raonable del seu ús. El discurs dels ‘nadius digitals’ i de ‘donar les coses per sabudes’, de fet, està perjudicant notablement les seves possibilitats de cara al futur.”
La imatge que la majoria dels pares tenen dels seus fills com a nadius digitals és errònia. Els joves no estan imbuïts de forma màgica d’uns coneixements que els més vells no tenim. Només pel fet d’haver nascut després de la invenció d’una determinada tecnologia no ens fa màgicament capaços d’utilitzar-la de forma eficient. Com en qualsevol altre àmbit de la vida, cal un aprenentatge.
El que sí diferencia els nadius digitals dels que no ho són és la seva predisposició a provar noves tecnologies sense cap mena de prejudicis previs. Això fa per una banda que els sigui més fàcil aprendre perquè hi tenen interès, però també hi ha el perill que només aprenguin la part lúdica de la tecnologia i no en siguin conscients dels perills: Per exemple, el concepte de privacitat és molt més laxe en nadius digitals.Per això és vital que l’escola orienti aquests joves nadius digitals per a que utilitzin les xarxes socials de forma professional i eficient. Perquè en poc temps la nova escletxa digital serà entre aquests i els que només utilitzin les xarxes per a jugar.
Cal que un expert com el community manager asessori als professors per a que aquests puguin guiar adequadament als seus alumnes, per a preparar-los pel que es trobaran més endavant, quan acabin l’escola: Un món d’empresa altament competitiu i amb una plena integració de les eines de social media, eines de les quals se’ls demanarà una perícia (o “expertise”) de la qual la majoría en manquen.
Les empreses s’estan adonant que la inclusió de wikis, blocs i xarxes socials internes integrades amb la seva intranet esdevenen unes eines importantíssimes per a la generació i compartició de coneixement. Alhora faciliten la comunicació, i any rere any el correu electrònic va perdent posicions com a eina prioritària de comunicació interna. Una xarxa social interna ben integrada amb un sistema de “data mining” que ompli un “data warehouse” transforma el talent de les persones en coneixement que la empresa pot utilitzar per a general valor (productes o serveis).
Però per a que això funcioni cal que els treballadors tinguin unes competències bàsiques (en xarxes socials, blogs, wikis, etc.) que ja es comencen a demanar en processos de selecció de personal, i que en pocs anys qui no en disposi no podrà accedir a la majoria de llocs de treball qualificats.
“Una divisió fonamental en la societat xarxa es entre treballadors auto-programables i genèrics. Els primers son els que tenen la capacitat de cercar informació i convertir-la en coneixement generant valor. Les tasques menys valorades tot i que necessàries s'assignen als treballadors genèrics, que progressivament es van substituint per màquines.” (Castells, M. 2009 p. 57 "Comunicacion y poder")
Ara ens hem de preguntar: els nostres fills, els nostres alumnes, com volem que siguin? Treballadors genèrics, substituïbles per màquines? O treballadors capaços de generar valor?Hem d’anar amb compte de no equivocar-nos i pensar que són auto-programables pel sol fet de ser nadius digitals. Ells mateixos s’ho pensen, i aquest és un gran perill. Creuen que els grans no els hi poden ensenyar res, i s’equivoquen. Potser teclegen els missatges de Whatsapp deu vegades més ràpid, però cometen molts errors mentre naveguen; errors no només tècnics sinó ètics, de comportament.
Fent una analogia amb els automòbils, podríem dir que els nadius digitals són com pilots de rallies, saben anar molt ràpids, derrapar, fer avançaments, però desconeixen completament el codi de circulació. Per això cal educar-los, tot i que ells es pensin que no.
